Federico Mayor Zaragoza

Era un dia de llamps i trons a La Coruña. El cel semblava revoltar-se contra qualsevol projecte que impliqués sortir de casa. Malgrat tot, Federico Mayor Zaragoza, a qui havíem convidat a inaugurar l’exposició  Freqüències d’Eugènia Balcells, va decidir fer el viatge des de Vigo i creuar la tempesta amb 30 dels participants al Fòrum Mundial de l’Educació 2010 que estava tenint lloc en aquell mateix moment.

La seva expressió de sorpresa va ser evident quan es va adonar de l’habilitat amb la qual l’Eugènia Balcells havia construït un mural titulat Homenatge als Elements, on cadascun dels elements de la Taula Periòdica es presentava no només amb el seu nom científic sinó també amb l’espectre de color que li és propi. Però la sorpresa va anar en augment, quan, a continuació,  la instal·lació Freqüències permetia imaginar com aquests espectres —codis de barres dels colors que els identifiquen— s’anaven barrejant entre ells en una pel·lícula que semblava parlar de la creació de tot allò que existeix.

Mentre l’Eugènia presentava la seva obra com una metàfora de com es va crear tot, Manuel Bermejo, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Santiago de Compostela, la va interrompre abruptament dient que no es tractava d’una metàfora sinó de com, realment, la matèria va arribar a ser.

Aleshores va ser quan Federico Mayor Zaragoza va seguir l’argument dient: al començament va ser la llum i a la fi serà altra vegada la llum. Des d’un punt de vista comparatiu, haurà estat un moment en la història de l’univers que la llum s’haurà transformat en matèria, però tornarà a ser llum. Ara bé, en aquest moment en el qual la matèria existeix, és impressionant pensar que els ulls de la espècie humana són els ulls de l’univers perquè són els únics que són ulls conscients, són les antenes de la ment que sap reflexionar i percebre l’existència d’aquest univers fantàstic. Els ulls desmesurats i creadors dels humans són capaços de saber que saben, capaços de reconèixer que la llum guarda en ella molt secrets, perquè al començament va ser la llum i al final tot  tornarà a ser llum.

El vespre va seguir entre converses i silencis plens d’una emoció impressionant i la taula rodona final va ser l’inici d’una relació, cada vegada més estreta, amb aquest personatge entranyable que ha estat Federico Mayor Zaragoza.

L’any 2022 vam celebrar junts l’aparició del seu llibre Inventar el futuro — un llibre de capçalera, com a mínim,  per a totes  aquelles persones amb responsabilitats públiques— que complementava amb molta contundència la seva commovedora Antología, publicada l’any 2000, que recull poemes escrits al llarg de molts anys i responent a la intensitat de vivències acumulades en els seus viatges pel món.

Avui, en rebre la noticia de la seva mort, m’arriba altra vegada la seva veu, la seva peculiar forma d’acariciar les paraules que li eren molt significatives: vam ser llum  i serem llum. M’agradaria que  la seva memòria ens permetés recuperar la força amb que ha defensat el concepte “cultura de pau”— repetint sempre “Nosaltres, els pobles...”, la frase que dona inici a la Carta de les Nacions Unides— i la potència de la seva veu en citar una vegada i una altra l’article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans : “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.”

Federico Mayor Zaragoza va ser patró de la Fundació Eugènia Balcells des d’aquell dia de tempestat a Galícia — que va acabar aquella mateixa nit en temporal de neu i aeroports tancats— i no podrà mai deixar de ser-ho, perquè la seva veu viatja ja pel món integrada en el mural Homenatge als Elements, que honora aquella capacitat de visió de l’espècie humana que ell tan estimava.