Qui vindrà a dinar?

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca, deia la meva mare en determinades ocasions. Una veritat popular que últimament sembla sortir del bagul de la història dia sí dia també.

Des que la pandèmia es va instal·lar al llarg i ample del món, s’ha anat fent cada vegada més evident que és l’entorn immediat el que pot respondre a les necessitats d’aïllament que la malaltia va escampant a tort i a dret.

Durant els mesos que sortíem cada vespre a les finestres i als balcons per aplaudir l’esforç indescriptible que feia el personal sanitari per atendre la salut de la població, vam anar sabent qui eren les persones amb qui compartim edifici i, fins i tot, qui eren els residents dels pisos de la vorera del davant. Ara, ens saludem, amb naturalitat, quan ens creuem pel carrer o a les cues obligades de les botigues del barri.

Fa deu mesos que fem una mena de pràctiques de ciutadania que han anat establint-se poc a poc, sense fer gaire soroll. Ara arriba, però, una prova de nivell. Nadal, aquest moment de l’any on sembla obligat que les relacions de sang passin pel damunt de tota altra vinculació social, treu el nas per tot arreu.

Qui és avui —concretament avui 25 de desembre i demà Sant Esteve i després la nit de Sant Silvestre i Cap d’Any i finalment la festa dels reis — qui és avui la nostra família, la de cadascú de nosaltres? Els parents de Mallorca... els veïns de la porta del davant?

Hi ha vegades que, quan tot s’ha fet un tap i l’ordinador ja no sap cap on girar-se, apareix aquell missatge alliberador que diu: Forçar sortida? Potser ara seria una ocasió magnífica per fer-nos la pregunta: i si forcem la sortida?

Dues condicions fan que aquest pas no sigui tan trencador com pot semblar a primer cop d’ull. La primera que ens hem acostumat al nou significat de la paraula “bombolla” per definir el caràcter de familiaritat amb persones de cognoms diferents als nostres.

La segona prové del record de tanta gent que desitjava les vacances de Nadal i se sotmetia, si no vols de grat per força, a aquests dinars familiars que, amb el temps, havien adquirit un perfil poc atractiu —curiosament, entre membres d’aquest grup poc arrelat a les nadales, hi ha avui molts rondinaires de les necessàries mesures de confinament decretades.

En els últims anys, la noció de família ha anat ampliant el seu significat de manera exponencial, sembla però que ens queda encara molt camí per recórrer. Desitjo que ens pesqui amb un calçat adequat!