Ella, una i altra vegada
L’any 1968, Eugènia Balcells fa el seu primer viatge als Estats Units. A l’irrefrenable desig de conèixer món, s’hi suma amb força la voluntat d’iniciar una carrera cinematogràfica.
Ben aviat, entra en contacte amb la nova onada del Women’s Lib i, des d’aleshores, sempre ha mantingut viu l’interès per la presència de les dones en les diferents esferes de la vida pública i la necessària ruptura amb els models de vida prefixats.
A la dècada dels anys setanta, un cop acabat el màster en Arts a la University of Iowa, Eugènia Balcells interroga la realitat amb l’ull de la càmera i s’interessa especialment pels estereotips humans que el cine ha anat immortalitzant a través de les grans productores de Hollywood.
Aquesta exposició presenta diverses obres de finals de la dècada dels setanta i començaments dels vuitanta –Fin, Re-Prise, Boy Meets Girl, Going Through Languages–, on queda reflectit el seu incisiu qüestionament sobre la imatge de les dones.
Completa el recorregut Àlbum portàtil (1993), on Balcells fa un homenatge a totes les dones sense excepció, i Autoretrat (1980-2018), amb el qual parla mitjançant la càmera de vídeo del seu lloc a la ciutat de Nova York on va viure prop de trenta anys.
Tanca l’exposició Becoming (2022), una instal·lació nascuda de l’obra Un espai propi, amb què Balcells celebra l’obra i la vida de Virginia Woolf. Breus cites de textos de l’escriptora assenyalen el recorregut com una petita llanterna de butxaca.
Seguint de prop el vocabulari artístic creat per Eugènia Balcells al llarg de la seva trajectòria, l’exposició s’inicia amb l’obra Fin, en un intent de no deslligar mai el que les obres revelen d’allò que només insinuen o directament amaguen.