La ciutat de les paraules

La ciutat de les paraules és un projecte de poesia visual que involucra tot un barri, un grup nombrós d’artistes i el Servei Educatiu d’un museu. Aquesta activitat té per objecte transformar en suports poètics espais urbans degradats i considerar els balcons de les cases com a llocs des dels quals compartir memòries i desitjos de futur.

El Raval de les paraules

Quantes cases, quants carrers són necessaris perquè una ciutat comenci a ser una ciutat?   L.Wittgenstein, Investigacions filosòfiques.

La ciutat és un lloc de trobada. El llenguatge també. La ciutat combina carrers estrets amb places espaioses, avingudes amb carrerons sense sortida, espais verds amb espais industrials, edificis singulars amb grans blocs estandarditzats de cases... El llenguatge també. Les paraules de moda es barregen amb converses intimistes de la mateixa manera que hi ha discussions pròpies de matí i d'altres que es reserven per al vespre o per a les hores de fosca absoluta. Les ciutats poden ser tan antigues com els nostres records més remots o tot just acabades de fer. El llenguatge també. Podem repetir les histories d'Ulisses rememorant la cantarella de la poesia homèrica o dir per primera vegada allò que de sobte hem vist clar. La ciutat és, doncs, un dels bressols on la humanitat va fent-se el seu redós a mida. El llenguatge també. Les coses i les paraules es confonen sovint, perquè vivim entre coses amb nom. I tot allò que no té nom existeix rarament.

La Ciutat de les Paraules és una proposta artística que il·lumina i alimenta la confusió entre els desitjos dels ciutadans i les seves formes d'expressió. La Ciutat de les Paraules fa de la fascinació per una paraula la porta d’un univers de sensacions i sentiments ocults que prenen per un moment el protagonisme. La Ciutat de les Paraules edifica construccions imaginàries sustentades sobre el significat privat de les paraules d'ús comú. La Ciutat de les Paraules enllaça balcons de manera que les cases de veïns es transformen en grans pissarres de records i d'anhels.

La Ciutat de les Paraules ha donat nom propi a petits llocs ocults del barri del Raval de Barcelona, fent-los per un instant espais singulars recuperats per a la sorpresa i la descoberta. La Ciutat de les Paraules ha tornat a posar en funcionament l'ofici dels escrivans públics. La plaça del mercat, un dels llocs de trobada més ancestrals, ha aixoplugat l'estranya conversa sobre la forma que convé a cada paraula, sobre el dibuix que correspon a cada pronúncia, sobre l’elegància que les paraules poden adquirir quan es fixen sobre pancartes i esdevenen objectes de contemplació.

La Ciutat de les Paraules ha estat una veritable fira de les arts que ha deixat entreveure, amb la claredat que caracteritza tots els misteris, que la diversitat lingüística és una de les matèries primeres amb què es construeixen les ciutats. Així com les pedres es numeren quan es vol traslladar un edifici, les ciutats canvien quan la seva gent diu en veu alta quines són aquestes paraules que l'ajuden a viure i a inventar el futur que els agradaria veure.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona va acollir aquesta iniciativa artística i la va brindar a la ciutat el dia indiscutible de les lletres, el dia de Sant Jordi. La ciutat se'n va fer ampli ressò i la festa no ha fet més que començar. Les paraules, com les cases, els carrers i les places, perviuen incorporant totes les trifulgues per les quals passen. Si la conversa no deixa de créixer, el Raval pot arribar a ser aquella Ciutat de les Paraules de l'imaginari col·lectiu que faci avançar sense gairebé ni adonar-se’n, la ciutat d’asfalt i el llenguatge diari per on s'escolen les hores de tots.