Eulàlia Bosch
Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) és professora de filosofia, curadora d'exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l'educació, i filosofia amb la vida quotidiana.
Com a docent, Eulàlia Bosch és membre del grup fundacional de l'Institut de Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (IREF) que va dirigir des de la seva obertura el 1985 fins a 1995. La seva participació a congressos i conferències és una línia permanent de treball en la seva activitat professional.
En l'àmbit dels projectes artístics, és creadora i curadora d'exposicions com ara Criatures misterioses (1992), La capsa màgica (1993), Veure la Llum: Eugènia Balcells (1996), Recordar és fer memòria (1997), La ciutat de les paraules (1998) Oteiza (2000), Freqüències (2009) i Anys Llum (2012) d'Eugènia Balcells, totes elles dotades de projectes educatius d'ampli abast (serveixi d'exemple la pel·lícula L'arròs es planta amb arròs que acompanya a l'exposició Freqüències, Barcelona 2010). Des de 1990 ha participat en projectes de col·laboració amb museus entre els quals LACMA a Los Angeles, Califòrnia, o la Tate Modern a Londres i amb centres d'educació artística per a nens i nenes com Barnahus a Bergen, Noruega, o Arte in gioco a Milà, Itàlia. El 1995 crea el Departament d'Educació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que dirigeix fins a 1999 i des d’aleshores treballa regularment amb la Fundació Eugènia Balcells.
És autora de nombrosos articles i dels llibres: El Plaer de mirar. El museu del visitant (Actar, Barcelona 1998), Qui educa a qui? Històries breus de llarga durada (Eumo, Universitat de Vic 2003), Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó 2010), Blue Blue Elefante: las voces de una escuela (Montevideo 2015).
És també editora de llibres com ara: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie, (Barcelona, Actar 2000), Paisajes embrionarios d'Ariel Ruiz Altaba (Barcelona, Actar 2001) o Educació i vida urbana: 20 anys de ciutats educadores (Ciutats educadores, Barcelona, 2008).
L'any 2003 crea, juntament amb Ramón Espelt i Pep Subirós, Gao lletres, una agència dedicada a la concepció i desenvolupament de projectes culturals i educatius des de la perspectiva de la cultura com a servei públic. Fins al 2014, any de tancament, les àrees temàtiques d'interès de l'agència van des del patrimoni històric fins a la creativitat artística contemporània, amb particular èmfasi en la dimensió cultural de la vida urbana i el seu intens ritme de canvi i, molt especialment, en els principis i problemes associats a la sempre creixent diversitat cultural.
Actualment centra el seu interès en l’escriptura.
