Arts, educació i vida urbana

Recordar és fer memòria

MACBA, Barcelona, 1997

Exposició organitzada pel Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i presentada a l’espai de comunicació del mateix museu, 1997. Recull els treballs fets per estudiants d’infantil, primària i secundària (1995-1997) a partir de les seves visites al MACBA, així com els materials que el Servei Educatiu ha elaborat per als centres educatius.

Full de sala de l’exposició

L’espai de comunicació del museu presenta els treballs que estudiants de primària i secundaria han generat, durant el curs 1996-97, a partir de les seves visites al MACBA.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, com la resta de museus del món, és un lloc on l’experiència artística s’acumula i es retorna reiteradament als visitants en forma d’exposicions. En el marc de la col.lecció permanent, la trajectòria dels artistes es pot resseguir en mostres monogràfiques (On Kawara), en exposicions temàtiques (Màscara i mirall), en exposicions col.lectives que presenten un moment precís de la història de l’art (Identitat Múltiple), en exposicions monogràfiques de recerca (Tony Cragg) o en muntatges d’obres especialment adients per la iniciació en les arts (Veure la Llum. Eugènia Balcells).

Els serveis de documentació del museu, des de la biblioteca fins a les publicacions van conservant la memòria d’aquesta activitat que possibilita l’accés a les formes concretes de l’art d’avui que, per ser-nos tan proper, moltes vegades se’ns escapa de les mans amb facilitat.

Però el museu vol fer memòria també de la recepció que els visitants fan de les seves propostes. Com a centre emissor d’iniciatives artístiques, el museu parla. Com a centre receptor dels comentaris dels ciutadans, el museu escolta. I és per això que, en el seu alenar diari, el museu és un lloc i un moment de conversa.

Cada dia, de 10 a 12 del matí, el museu es reserva per atendre els grups de persones que volen seguir una visita comentada. Especialment són els més joves, els ciutadans en etapa de formació, els que aprofiten aquesta franja horària i comencen o completen el seu aprenentatge de la contemporaneïtat a les sales del museu amb l’ajuda dels monitors.

Però la contemplació de les obres d’art moltes vegades és només el començament d’una cadena d’interrogació que sol.licita un temps més perllongat. És aleshores quan les aules de plàstica de les escoles i les classes d’història de l’art es converteixen en els veritables tallers del museu i el museu com a tal esdevé un centre de recursos artístics de referència obligada per seguir avançant en la recerca.

La memòria, doncs, comença en el present. En el present de la visita. En el present on el visitant sent la força de l’obra d’art al seu davant, on moltes vegades experimenta el mutisme del desconcert. I el present segueix en la conversa que ajuda a mirar, que ajuda a entendre, que ajuda a confluir i a discrepar del parer dels demés, que ajuda a configurar la pròpia percepció i a fer-li un lloc dins el món sensitiu propi.

Sempre que el museu està obert, les exposicions estan ateses per informadors de sala que poden ajudar al visitant a fer aquest recorregut per les obres que sovint reclama un cert suport per fer-se més entenedor. Els estudiants que tornen al museu per completar els seus treballs, saben que tenen en l’equip d’informadors un aliat constant. És així com l’escola i el museu poden anar-se alimentant mútuament.

Els treballs que s’exposen aquests dies en l’espai de comunicació del museu són el resultat d’aquestes converses. Tots ells formen part ja del Centre de Documentació del Servei Educatiu consultable a la biblioteca.

Hem deixat per més endavant la presentació dels treballs provinents dels projectes de col.laboració amb les universitats. El que ara es mostra són treballs de nens i nenes a partir de tres anys i fins a divuit aproximadament, i els materials que el Servei Educatiu ha anat elaborant mogut per aquest diàleg amb els centres educatius.

Cada pàgina, cada frase, cada dibuix no són més que una pàgina, una frase, un dibuix, però junts configuren el procés d’intercanvi artístic entre nens, entre estudiants i mestres, entre escoles i museu … que volem conservar com a una part fonamental de la memòria del MACBA, que pensa en el present com un punt de trobada entre el passat que hereta i el futur que desitja.

Ni els mestres ni el museu busquen inventar nous artistes. Ben al contrari la proposta consisteix en fer dels estudiants millors visitants de museus, millors usuaris de les arts, ciutadans amb més recursos per eixamplar i millorar la seva qualitat de vida, enriquint-la amb les aportacions que des d’antic vénen oferint les arts a tot aquell que es concedeix el temps necessari de contemplació.